El TINTER

Vaig escrivint lletres,
i es torna misteriosa la impremta del teu nom;
la tinta carregada de la meva inspiració,
del tinter ple del meu cor,
de tot allò que ara escric en aquesta petita poesia,
i t'esborro i et torno a copiar
en la meva singular cal·ligrafia.

En una portada de cartolina,
veig el vermell de l'alegria i la passió,
escric sense poder escriure lletres infinites,
afilades i punxegudes com el teu nom;
miro per no puc veure el final
d'aquest breu enrenou
i sento que la força de la ploma
m'empenta a tu
..................... a dibuixar-te
......................... a narrar-te
............................ a INVENTAR-TE!