ORATÒRIA

Arriba tard. La ciutat, que visita avui, es desplega davant seu com una gran desconeguda. Agafa el mòbil per comunicar que està a punt d'arribar. Aquest és avui el seu primer pla de comunicació: "He arribat a Badalona".
Els alumnes esperem impacients la presència d'aquest nou professor. El curs que s'impartirà és sobre oratòria i els mitjans de comunicació. La porta de l'agrupació s'obre. Entra un home d'uns quaranta anys, porta un maletí gran i un somriure seductor als llavis, quan diu: - hola sóc en Joan. Porta una camisa blava i una corbata d'un blau més fosc, amb petits fills de color blanc, quasi imperceptibles per si sols però que en equip formen el dibuix que decora la corbata; és una corbata seriosa que resta arraconada pel tarannà engrescador d'aquest home. Els seus cabells són curts i grisos en contrast amb la seva pell blanca però sobretot per aquest somrís dolçament afable.
El meu imprevist haurà d'esperar doncs em quedaré al curs tal i com tenia previst. Tots seiem al voltant de la taula i escoltem les seves primeres paraules, amb elles ha sabut seduir-nos i persuadir-nos per a què li prestem tota la nostra atenció. La coordinarà del curs va passant els fulls d'inscripció, d'assistència, però res d'això aconsegueix despistar-nos del seus enriquidors coneixements. En Joan ens convida a fer-li qualsevol dubte, pregunta, o comentari quan vulguem; m'agrada aquesta idea, no és el típic professor que desenvoluparà una classe magistral sinó que vol que participem conjuntament amb ell. Avui no hi ha ordinador portàtil, powers point, però no són necessaris aquestes eines quan la persona que tenim endavant es nota que ho porta tot al cap i al cor. Es pot demanar més per a què la comunicació arribi als oients?.

Seguidament passo a comentar algunes de les idees que en Joan ens explica:

•COMUNICAR ACCIONS I NO PARAULES I FER-HO AMB UN LLEGUATGE SENZILL.
–“Per què parles tan estrany papa? (li va dir el seu fill quan va arribar a casa després d'una tertúlia radiofònica).

–El llenguatge és fonamental si ens volem fer entendre: sovint creiem que la gent sap el que és un Pla General, un PERI, l’IBI, un decret, un acord de ple, un edicte, una reparcel.lació, etc. I la immensa majoria de la gent no només no ho sap sinó que no l’importa gaire. No els resulta necessari per viure!!!

- Per petit i esquemàtic que sigui, tota acció necessita un pla. No us espanteu!: un pla de comunicació el fem tots cada dia, per exemple quan li hem d’explicar a la dona o el marit perquè arribarem un altre dia tard a casa.

• Un pla de comunicació consisteix en:
–Saber quin missatge volem donar.
–Quina o quines noticies es fan per configurar el missatge.
–Quin titular volem donar.
–Qui ho comunicarà
–Quins recolzaments tens (dins de l’equip de govern, el grup municipal, les entitats, etc.)

•ESQUEMA DE RAONAMENT.
–Abans d’explicar qualsevol cosa davant els mitjans de comunicació hem de fer un esquema, ni que sigui mental d'allò què volem dir.
–L’objectiu és FER UNA NOTICIA, AMB EL TITULAR INCLÒS.

Rumio quin seria el meu titular respecte aquesta classe d'oratòria:

"Els polítics podran utilitzar més el seu cor quan deixin de tenir por a les seves emocions".