POEMA

Et percep

El meu esperit ermità
et percep en totes
les coses.
La meva ànima et busca
darrera tota emoció.
El meu trajecte
està ple del teu nom
Llunyà!... On estàs?
... On estàs?

Et percep cada dia
acaronant-me invisible,
subtil i incorpori.
Sé que sempre
t'he portat amb mi
eres sempre el misteri,
secretament amagat
que il·lumina el meu camí.

Et percep
cada dia,
parlant, més no sé a on.
Eres quelcom que viu
més enllà de mi mateixa
i encara que sempre siguis
horitzó i núvol llunyà
vaig percebre càlidament
el teu petó
a la meva ànima!