HI HA DOLOR

Hi ha dolor en la vida. El dolor està dins nostre, està molt a prop. Convivim amb un silenciós desconegut que sempre ens acompanya. Un desconegut, de silenci y fred, que en qualsevol moment pot presentar-se en la nostra trama existencial. Hi ha dolor quan aquells que estimem ens abandonen inesperadament; quan tota una vida es dissolt en un instant; quan el cos es converteix en esquelet; quan sense esperar-lo ens sorprèn el pas de la mort per la vida; quan el temps s’atura per tota l’eternitat; quan la música deixa de sonar; quan les paraules no són suficient per expressar emocions. Hi ha dolor quan aquells que coneixem marxen amb el darrer adéu encara penjat als nostres llavis. Quina tristesa, quin dolor! Som el nostre dolor. El dolor, la sang, la por, la mort, tan llunyana i tan propera, tan callada i tan inquieta, triomfant al seu darrer acte.
I de prompte, allò que sempre estava allunyat, la sala gran, plena d’ales, amb un olor aspre voltant per l’aire. La gent, els caps, els ulls, les veus que venen a acomiadar-se, que venen a atrapar una mirada, una imatge, un record; que volem regalar un prec, un adéu, una acaricia estimada, el darrer moment de l’ànima que vola lluny.

Badalona, 2 de desembre de 2013

Comentaris