RECORDS D'AMISTAT I DE CIUTAT

Records d'amistat i de ciutat,

Hi ha un avi assegut a un nou banc de la Rambla. Les seves mans tremoloses aguanten el bastó, mentre que els ulls vidriosos es fixen en els jardins acolorits que hi ha al costat de l’escola del mar. Que bonica ha quedat la Rambla amb els nous arranjaments: els bancs, les papereres, els fanals, el terra, fins les flors i les palmeres semblen a ver embellit.
Darrere seu el mar, ones que venen i van com els records. L’estómac se l’arronsa quan la memòria li porta al cap els dies en què se seia amb el seu amic, en Pere, i parlaven sobre qüestions urbanístiques relacionades amb la ciutat. Aquella ciutat que els havia vist créixer, formar una família i anar envellint. Aviat farà un any que en Pere va marxar per no tornar mai més. I ara des de la seva solitud rememora com gaudien tots dos sentint-se dissenyadors i creadors imaginaris d’alguns dels projectes que sabien que suposarien un canvi important per a la ciutat; quantes vegades havien caminat junts, amb pas lent però decidit, des de la Rambla fins l’avinguda Martí i Pujol per veure com avancava l’obra del metro; com els forats del sòl anaven cobrint-se de formigó i com la plaça, dia a dia, anava agafant cos i forma. Ambdós eren uns fervents defensors d’aquest nou espai; de la millora que suposaria per a tots els ciutadans; creien que disposarien d’un gran espai verd on podrien continuar compartint converses, diaris i amistat. Els fets han estat altres.
De la butxaca de l’abric treu un diari, i llegeix que aviat estarà enllestit el nou complex esportiu de Can Cabanyes. Com li hauria agradat a en Pere aquesta bona notícia, veure com s’amplia l’oferta esportiva a Badalona; ell tan aficionat al món futbolístic badaloní!
Abans del migdia, l’avi acomiadant-se dels records, s’aixeca del banc. Darrere seu, el tren que passa; darrere la via, el mar; darrere la platja, l’infinit; darrere l’eternitat, en Pere, el company, l’amic.