Hi HA UNA ESTACIÓ DE TREN QUE ES DIU BADALONA

Hi HA UNA ESTACIÓ DE TREN QUE ES DIU BADALONA
Hi ha un tren que s’ha endut el meu amor.
Hi ha en el cel una lluna plena que porta en la boca un home penjat.
Hi ha un vaixell que porta amagat tresors de mar.
Hi ha infinites llums al cel il·luminant la festa major.
Hi ha un munt de pensaments eròtics ballant pel cap dels joves que cerquen l’amor.
Hi ha un avi que camina ofuscat per la claror del sol.
Hi ha en la llibreta de cartes paraules dedicades a l’amor ocult.
Hi ha vents de nostàlgia pel record d’aquell que no ve.
Hi ha gent pel carrer que camina amb expressió enamorada.
Hi ha un carter que reparteix cartes plenes d’estrelles i d’aromes.
Hi ha una estàtua en mig del carrer que crida quan li fan una pintada.
Hi ha a la nit homes que criden davant les seves pors amagades.
Hi ha una plaça plena d’aigua, de flors i de vida.
Hi ha una estació de tren que es diu Badalona.
Hi ha un tren que porta passatgers d’aquí i d’allà, amb somnis d’allà i d’aquí.
Hi ha dits llargs que s’estiren fins acaronar l’amor.
Hi ha l’amor que neix de la dolcesa i l’amor que mor amb la passió.
Hi ha paraules desprotegides que es mullen amb les pluges d’hivern.
Hi ha homes en el món que pensen des del silenci paraules d’amor.
Hi ha dones en el món que criden des del silenci paraules d’amor.
Hi ha una platja que porta a la sorra ampolles amb desitjos de Sant Joan.
Hi ha una foguera que crema instants de passat.
Hi ha un foc que calenta l’amor invisible que passeja per l’estació.
Hi ha un concert de música amb peces que sonen a festa i a Nadal.
Hi ha gent que sap que el vermell és el color de les idees esquerranes que circulen per les artèries del cor.
Hi ha una dona que espera en l’estació de Badalona l’arribada d’un amor llunyà.
Pensa amb afecte en tots els que van venir i en tots els que van marxar perquè tots porten dins seu l’art d’estimar.