PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

18 de novembre 2009

LA CASA PAVILLARD


La casa Pavillard

Deixo que soni el despertador, abans d’aixecar-me del llit; quan sona a les set del matí m’aixeco ràpidament, sense cap mena de dubte, perquè si em quedo cinc minuts més, després he d’anar a corre cuita. Miro per la finestra per veure quin dia fa. El cel està ras com una pista de gel congelada.

Em poso una bata damunt el pijama de seda negra, i em dirigeixo a la cuina a preparar-me el desdejuni: cafè amb llet i galetes integrals. Encara em resta una hora i mitjà per anar a l’hospital amb la mare. Fa dies que porta un refredat pesat i cada vegada ho té més enganxat al pit. L’any passat varem anar a l’hospital municipal i li van posar la pipa per netejar els pulmons i li va anar força bé. A Badalona tenim una important cobertura sanitària.

Són les nou del matí quan entrem per la porta d’urgències i quasi a les onze del matí, han cridat a la mare per la visita. Li han fet una radiografia, li han posat la pipa i li han receptat tot un arsenal de medicaments.

Al sortir de l’hospital i pujar pel carrer Santa Eulàlia per agafar el cotxe, m’he quedat mirant fixament la torreta de la casa que hi ha situada al carrer Gaietà Soler i he pensat que és una llàstima que un edifici tan significatiu hi sigui tapat per un mur, que fa que aquest tresor quedi ocult als ulls de la ciutadania. Aquesta casa que es conserva de l’època modernista va ser obra d’un arquitecte badaloní quasi desconegut a la ciutat, el Sr. Joan Amigó i Barrigas.

En Joan va néixer a Badalona el 27 de gener de 1875 i va morir a la ciutat el 29 de desembre de 1958 i va cursar els estudis universitaris d’arquitectura a l’escola de Barcelona, obtenint el títol d’arquitecte l’any 1900. A l’any 1914 va ser anomenat arquitecte municipal de la ciutat, càrrec que va ocupar durant molts anys, essent també anomenat arquitecte d’obres de les parròquies de Santa Maria i de Sant Josep, temple neogòtic on es van casar els pares.

Agafem el cotxe i baixem per l’avinguda Martí Pujol, al girar pel carrer Anton Andreu m’adono que passem per la casa per a Enrique Pavillard una de les obres més conegudes d’en Joan, i rumio que avui el destí s’ha proposat portar-me a fer un recorregut subliminal pel modernisme català. La casa Pavillard és una de les obres més conegudes d’en Joan Amigó i va ser declarada monument històric artístic l’any 1981. La imatge de la casa es cola pel meu cap i recorro amb la ment les baranes de ferro forjat de la gran balconada i els seus vitralls policroms; és tracta d’una de les cases més emblemàtiques del Modernisme a Badalona.

Sense voler em colo per una de les seves finestres i aterro al menjador, és tan ample que podria col·locar un gran arbre de Nadal ple de llums i boles de colors. Al costat d’una de les finestres que dóna a l’avinguda Martí i Pujol hi ha una xemeneia apagada i un secreter clàssic en forma de persiana d’aquells que conviden a escriure, i per un moment crec formar part d’un conte de Dickens.

El semàfor s’ha posat en verd. Camí de casa de la mare penso que la memòria tot ho pot, i aquest matí m’ha endut a fer una petita reconstrucció modernista del passat de la meva ciutat, projectada en algunes obres d’aquest arquitecte desconegut, que va enriquir amb la seva obra el patrimoni estètic i cultural de la ciutat de Badalona.

1 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas