CONSCIENCIA DE MI
CONSCIENCIA DE MI,
Al parlar amb tu, parlo amb mi mateixa i en aquesta intimitat que ens apropa i ens relaciona, vaig descobrint-me cada dia una mica més. Despullada de les seguretats amb les que em mostro dins la quotidianitat, observo amb deteniment algunes de les pors que al llarg del temps he anat descobrint i he anat detectant.
Deixant de banda les senyals que m’arrelen com a persona a la realitat de l’existència: nom, DNI, adreça postal..., la meva nuesa em permet observar com el jo íntim que viu a l’interior tremola davant les situacions no controlades, com s’enutja davant la mentida i la deshonestedat, com pateix davant la malaltia i la pèrdua: pèrdues d’amors i pèrdues de vides.
Una nuesa silenciosa i transparent que em permet endinsar-me dins de les aigües d’un jo creatiu que bateja amb la creació en qualsevol de les seves manifestacions. Un jo a vegades passional, amant dels grans ideals, de l’honestedat i la veritat. Aquella veritat que neix de les bones maneres, de la bona educació i de l’ètica.
És en aquests diàlegs on sento la veu neta de la consciència; una veu que ressorgeix com ave fenix més enllà de tots els raciocinis, i és en aquestes converses on dissecciono els raonaments i els sentiments, intentant descobrir cada dia la xarxa oculta que els relaciona.
A vegades quan m’introdueixo dins el bosc ocult d’aquest món, que resta amagat als ulls dels altres, descobreixo peces de mi mateixa que formen part de la meva totalitat com a ésser humà. I són els sentiments la peça clau del meu trencaclosques; crec que si algun dia els sentiments deixaren de formar part de la meva manera de ser, aquest dia moriria sinó clínicament si interiorment, morta i buida d’allò que estimo és substancial a l’ésser humà.
Deixant de banda les senyals que m’arrelen com a persona a la realitat de l’existència: nom, DNI, adreça postal..., la meva nuesa em permet observar com el jo íntim que viu a l’interior tremola davant les situacions no controlades, com s’enutja davant la mentida i la deshonestedat, com pateix davant la malaltia i la pèrdua: pèrdues d’amors i pèrdues de vides.
Una nuesa silenciosa i transparent que em permet endinsar-me dins de les aigües d’un jo creatiu que bateja amb la creació en qualsevol de les seves manifestacions. Un jo a vegades passional, amant dels grans ideals, de l’honestedat i la veritat. Aquella veritat que neix de les bones maneres, de la bona educació i de l’ètica.
És en aquests diàlegs on sento la veu neta de la consciència; una veu que ressorgeix com ave fenix més enllà de tots els raciocinis, i és en aquestes converses on dissecciono els raonaments i els sentiments, intentant descobrir cada dia la xarxa oculta que els relaciona.
A vegades quan m’introdueixo dins el bosc ocult d’aquest món, que resta amagat als ulls dels altres, descobreixo peces de mi mateixa que formen part de la meva totalitat com a ésser humà. I són els sentiments la peça clau del meu trencaclosques; crec que si algun dia els sentiments deixaren de formar part de la meva manera de ser, aquest dia moriria sinó clínicament si interiorment, morta i buida d’allò que estimo és substancial a l’ésser humà.
Comentaris