LA RAMBLA DE BADALONA

La Rambla de Badalona,

La Rambla de Badalona mai no ha estat morta però tampoc ha viscut la seva existència amb tota la seva bellesa i tot el seu esplendor. Ara després del molts anys desperta d’una llarga letargia. Ja han finalitzat els treballs de remodelació: s’ha canviat una part del paviment, s’ha renovat el mobiliari urbà, la il·luminació...
La Sílvia se sorprèn d’aquesta nova fisonomia, li agrada aquesta nova Rambla, hi veu tants canvis que no sap dir exactament allò que més l’ha cridat l’atenció; potser sigui un nou aroma de mar, o el soroll del tren que ve des de la nova estació, o la desaparició de la pèrgola metàl·lica a banda mar, o els colors dels nous para-sols i de les noves estovalles, o les espelmes decoratives a les tauletes de les terrasses, o les jardineres plenes de flors variades, o la nova decoració marinera dels restaurants, o les teles dels pintors entorn l’estàtua de Roca i Pi, o la fira d’artesania al llarg del passeig, o...
Però la Sílvia s’adona que aquests nous canvis no han esborrat pas les empremtes característiques de la seva pell: la Rambla del passeig i les confidències, la de les palmeres pol·linitzades pel vent, la del vermut amb sifó, berberetxos i olives, la dels desitjos escampats durant la cremada del dimoni, la que veu passar a Sant Antoni Abat, la del ball de sardanes i la del cant d’havaneres, la que vibra amb el foc i la màgia, la que acull la canalla que corre amb patins i amb bicicletes; i així, Rambla amunt i Rambla avall, els badalonins i les badalonines continuen enamorant-se, dia a dia, d’aquest magnífic passeig a prop de mar.