PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

16 de novembre 2009

I MIRO

"Petites i rodones, allargades i sonores. Totes parlen en el món de la paraula".

I MIRO
Aquí en l’ordinador,
una pantalla, un ratolí, un teclat;
tot possibilitat, o...,
quan miro.
Em recordo: “Àngel”
O. de què: de l’artesà.

Aquell Àngel que va posar
en peu la creació.

Aquell Àngel que va mirar
la paraula viva.

Aquell Àngel que va inventar
la imaginació com univers.

Aquell Àngel que va donar llum
amb el foc del seu or i del seu cor.

Sense camí. Avui, demà, ahir.

La pantalla s’ha obert i
del teclat volen lletres i
que volen fugir, que volen volar!

Passió, ser, mar. Set d’Infinit.

I miro,
i continua no havent ningú,
no està, no està.

I no hi ha vaixell
que em porti a l’altra vorada.

Viure. Si.
Puc.
Dec.
Recordar.
Tot existeix a la imaginació.
Pantalla que parla a l’artesà.

I miro.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas