DANIELA

Em fico al llit. Han passat dos anys i encara em costa dormir. Demà, sense falta, he de trucar al departament d’egiptologia haver si em coincideixen una reunió amb el director. A dalt comencen a posar-se nerviosos. No puc retardar per més temps aquesta trobada; malgrat no tingui gens de gana en haver de relacionar-me amb seductors intel•ligents, almenys això diuen les males llengües.

Sense Víctor, una part del meu ésser s’ha quedat buida de converses, de somriures i de complicitats. Perquè Víctor era, un home encantador, generós fins la medul•la, i un home molt intel•ligent. A les nits de primavera i d’estiu ens agradava sortir a la terrassa mirar les estrelles i beure un whisky amb gel, i llavors envoltats per l’aroma de les plantes, xerraven amb un cert to humorístic d’aquells temes que més ens agradaven a tots dos. Aquelles nits plenes de mirades, de diàlegs, d’estimació i de música eren el nostre refugi envers el món real i social, que tantes hores robava a la nostra intimitat. I així durant molt anys van romandre junts mirant la brillantor de Sirio. Encara sento com el dolor de la seva mort no vol marxar.

Badalona, 11 de gener de 2013

Comentaris