FRANCESC DE LA SERNA

En Francesc, té una bellesa serena i el seu ample somriure dibuixa al seu rostre un toc sensual. Aquella tarda va arribar pletòric, amb la seva cartera plena de projectes, com si fos Cupido carregat de dards enverinats d’il•lusió. Va obrir la finestra, va mirar el carrer ple de cotxes i sorolls, i va respirar. Alguna idea li rondejava pel cap.

En el despatx, els papers restaven amagats en el darrer calaix de l’antiga mesa de fusta. Damunt la taula al costat de la ploma la recent recuperada fotografia de Daniela.

Després de tants anys es va decidir a obrir el calaix i va extreure el centenar de folis amuntegats.

- Com he pogut deixar que hagi passat tant de temps! –va murmurar, al temps que seia en la còmoda butaca negra.

Badalona, 8 de gener de 2012