LA DECISIÓ

Marxo corrent a veure a Maria, necessito parlar amb ella, explicar-li que aquest home m’ha posseït, com mai l’havia fet cap home, traspassant tots els límits de la meva sexualitat; necessito contar-li que m’ha fet tremolar des del cap fins els peus; que m’ha acaronat tots els racons del cos amb inesgotable delicadesa; que només hem deixat parlat a les nostres boques i a les nostres mans...

Maria obre la porta i em mira de manera estranya.

- Què et passa?

- A mi res, però crec que a tu si; et recordo que vaig advertir-te que t’allunyessis del professor.

- Dona no siguis gafe!

- Saps que jo vull ho millor per a tu, Adele, però quan et vaig llegir les cartes del tarot anunciaven un grau perill.

- Mira si continues en aquesta línia, crec que ho millor serà que marxi.

Sento que no tinc ganes de compartir la meva aventura amb Maria i decideixo anar-me.

- Adele espera un moment. Et prometo que no tornaré a fer-te cap advertiment, però té molta cura.

- Adéu Maria.

Aquella tarda, cap de les dues va ser conscient, que aquella trobada marcaria un abans i un després a la nostra relació d’amistat.

Badalona, 16 de gener de 2013

Comentaris