LA DECISIÓ
Marxo corrent a veure a Maria, necessito parlar amb ella, explicar-li que aquest home m’ha posseït, com mai l’havia fet cap home, traspassant tots els límits de la meva sexualitat; necessito contar-li que m’ha fet tremolar des del cap fins els peus; que m’ha acaronat tots els racons del cos amb inesgotable delicadesa; que només hem deixat parlat a les nostres boques i a les nostres mans...
Maria obre la porta i em mira de manera estranya.
- Què et passa?
- A mi res, però crec que a tu si; et recordo que vaig advertir-te que t’allunyessis del professor.
- Dona no siguis gafe!
- Saps que jo vull ho millor per a tu, Adele, però quan et vaig llegir les cartes del tarot anunciaven un grau perill.
- Mira si continues en aquesta línia, crec que ho millor serà que marxi.
Sento que no tinc ganes de compartir la meva aventura amb Maria i decideixo anar-me.
- Adele espera un moment. Et prometo que no tornaré a fer-te cap advertiment, però té molta cura.
- Adéu Maria.
Aquella tarda, cap de les dues va ser conscient, que aquella trobada marcaria un abans i un després a la nostra relació d’amistat.
Badalona, 16 de gener de 2013
Comentaris