PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

16 de gener 2013

LA DECISIÓ

Marxo corrent a veure a Maria, necessito parlar amb ella, explicar-li que aquest home m’ha posseït, com mai l’havia fet cap home, traspassant tots els límits de la meva sexualitat; necessito contar-li que m’ha fet tremolar des del cap fins els peus; que m’ha acaronat tots els racons del cos amb inesgotable delicadesa; que només hem deixat parlat a les nostres boques i a les nostres mans...

Maria obre la porta i em mira de manera estranya.

- Què et passa?

- A mi res, però crec que a tu si; et recordo que vaig advertir-te que t’allunyessis del professor.

- Dona no siguis gafe!

- Saps que jo vull ho millor per a tu, Adele, però quan et vaig llegir les cartes del tarot anunciaven un grau perill.

- Mira si continues en aquesta línia, crec que ho millor serà que marxi.

Sento que no tinc ganes de compartir la meva aventura amb Maria i decideixo anar-me.

- Adele espera un moment. Et prometo que no tornaré a fer-te cap advertiment, però té molta cura.

- Adéu Maria.

Aquella tarda, cap de les dues va ser conscient, que aquella trobada marcaria un abans i un després a la nostra relació d’amistat.

Badalona, 16 de gener de 2013

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas