PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

16 de gener 2013

LA BADALONA VERMELLA


Camino per la ciutat. Els aparadors plens de rètols que anuncien les rebaixes intenten donar un respir a la complicada crisi actual. Durant el passeig, el sol que m’acompanya, sembla un avanç de la primavera i em deixo bressolar entre els seus càlids raig. L’aire de la meva ciutat olora a mar, a nens, a educació i a cultura.

I mentre passejo pels carrers de la ciutat, penso en la Badalona vermella, la Badalona d’esquerres, progressista i solidària. La Badalona que sap conjugar l’ètica amb les idees, la que lidera la consciència ètica per davant de la vana ambició; la Badalona que aposta per l’educació pública, el sentit del bé públic per davant del desassossec de les injustícies insolidàries; la Badalona que vol apostar pel talent dels joves dins del seu teixit social; la Badalona que creu en la participació ciutadana i el moviment associatiu; la Badalona que vol continuar essent un pol dinàmic en el món de la sanitat pública; la Badalona que es preocupa pel benestar i la millora de les persones discapacitades; la Badalona que vol trobar solucions al problema de l’atur i la pobresa, en definitiva, la Badalona d’esquerres que sempre s’ha preocupat pel benestar i la felicitat dels seus ciutadans i ciutadanes.

Miro amb tristor i veig com al meu voltant, des de l’educació escolar fins als serveis públics (beques de menjador, telealarmes, sanitat, transports, ...) tot està essent reestructurat sota la base autodestructiva de l’interès propi del fred capitalisme. I així, poc a poc, va desdibuixant-se, entre d’altres, un dels objectius primaris de l’educació en una societat democràtica: “ensenyar als individus com actuar col•lectivament en societat”.

Aquesta tarda, mentre camino i reflexiono sobre aquestes i altres idees, m’he proposat reivindicar el meu dret com a ciutadana per tal de rebutjar la indiferència social, la conformitat, la passivitat, i el fatalisme, i esbombar la necessitat de despertar-nos davant aquets temps de foscor; perquè tenir sentiment de societat és sentir i cridar que res ciutadà ens aliè.

I així la Badalona vermella, vol ser la tela on es dissenyi una idea de la política com una dimensió existencial de l’ésser humà, tècnica de govern, però també art i plaer de conviure junts, d’intercanviar idees i paraules per construir junts la ciutat de la pau, de la bondat, de la convivència, del sentit comú, de la creativitat, de l’ètica, de la intuïció, de la memòria, de la raó i del cor; aquesta és la Badalona vermella, la Badalona que fa del vermell el color de la seva ideologia.


Badalona, 16 de gener de 2013



0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas