EL DESPATX

Quan vaig conèixer a Adele tenia vint-i-un anys, era una jove segura de si mateixa, amb els cabells castanys i ondulats. Era bella i els seus ulls projectaven una força magnètica difícil d’evitar, i com un iman des del primer moment que la vaig mirar, em vaig sentir captivat per ella. M’agradava la seva manera sensual de vestir, sempre hi portava algun boto descordat; petits crits eròtics a la casa de la meva masculinitat. Els moviments mil·limètrics, que em permetrien visualitzar el color de la seva roba interior, alteraven la meva cordura d’home racional. En els seus gestos vivia una provocació originaria que formava part de la lleugeresa de la seva joventut. Recordo que la primera vegada que va venir a veure’m al meu despatx, duia una faldilla curta amb mitges de color negre. Aquell va ser el primer moment que varem trobar-nos sols, i Adele va iniciar el joc de la seducció i jo em vaig deixar temptar. I així darrera la porta tancada del despatx, sense cap mena de por, vaig deixar que les meves mans àvides, per descobrir els seus racons més íntims, rastregessin el cos de la jove.

Badalona, 15 de gener de 2013

Comentaris