LA CIUTAT


La ciutat es desperta amb un sol força lluminós, sembla que vulgui esborrar amb els seus raigs la tristesa que s’ha apoderat dels seus habitants. Junt al sol un vent inquiet vol allunyar tots els fatalismes escampats. Aviat la ciutat començarà a moure’s amb els seus autobusos, trens, metres, tramvies i cotxes. Un dens tràfic ple de cotxes, sirenes de ambulància o de policia, frenades, botzinades, dóna la benvinguda a aquells afortunats que encara conserven el lloc de treball.

Daniela creua el carrer amb pas decidit. Un cotxe que ve amb més velocitat de la permesa es veu obligat a aturar-se de cop al pas de vianants, just en el moment en què Daniela l’està travessant. Ella roman immòbil un instant i llança una mirada incriminatòria al conductor del vehicle. El conductor amb un somriure encantador, treu el cap per la finestra del cotxe, i la saluda amb la mà com si la conegués. Daniela se’l mira amb cara de pocs amics.

- No creu que condueix massa de pressa per anar per ciutat?

- Té raó, tinc una reunió i arribo tard. Disculpi’m.

Daniela amb una certa desgana continua el seu camí cap a la facultat d’història. Creua un carrer ample i demana que l’entrevista amb el Director del Departament d’egiptologia el Sr. Francesc de la Serna acabi aviat. Un parell de carrers més amunt la porten fins l’entrada de la facultat. Darrera d’unes portes antigues de fusta, una gran escala desgastada de memòria i de joventut, la condueix fins el despatx del Sr. de la Serna.

Badalona, 21 de gener de 2013

Comentaris