L'ADELE

Mai vaig pensar que la història amb en Francesc fos eterna; la diferencia d’edat que ens distanciava ja incloïa data de caducitat. Però com tots els principis, en aquells dies cap dels dos va creure que res pogués posar fi a la nostra apassionada relació. Recordo amb tota mena de detalls el dia en què ho vaig conèixer. Començava el darrer curs de facultat i acabava de complir els 21 anys. Era un dia de pluja, amb la circulació densa i aturada.

En la facultat l’ambient era viu, alumnes i professors buscant les seves aules i despatxos. Vaig ser la darrera en arribar a classe. L’aula estava plena a vessar; es veia que l’assignatura despertava un gran interès. A la primera fila quedava un lloc buit i em vaig seure. El professor encara no havia arribat i les converses entre els companys anaven pujant de so fins que la porta es va obrir i un silenci sepulcral es va instal•lar a la sala. I allà va aparèixer en Francesc, un d’aquells homes que una jove no espera trobar damunt una tarima i si a una passarel•la de moda. Mentre, jo, vagava distreta per la seva bellesa, ell anava dient:

- Em dic Francesc de la Serna i durant aquest any seré el vostre professor d’història d’egiptologia. El meu horari de visita de despatx serà els dilluns de 11 a 12 de matí i els dijous de 4 a 6 de la tarda, per a qualsevol qüestió o tema que vulgueu tractar amb mi.

I mentre anava explicant alguns detalls més concrets de l’assignatura, ho vaig mirar descaradament intentant col•lar-me pels seus ulls però va ser inútil, almenys aquell dia.

Badalona, 9 de gener de 2012

Comentaris