EFíMERA IL.LUSIÓ

I cada dia sorgeix un petit pretext per escriure’t, per inventar-te, per crear-te; per acaronar el teu nom entre les tecles de l’ordinador; per mirar-te, allà lluny, encara que sigui de reüll; per dibuixar el teu somriure per tots els fulls escampats; per escoltar la teva veu barrejada en altres veus; per apropar-me des del silenci als teus ulls tancats i obrir-los amb paraules llançades al vent. I així agafo, en cada moment, aquesta efímera il•lusió entre les meves mans i em sento feliç de trobar-te en els llocs més amagats, en les cantonades més equidistants, en els carrers menys concorreguts o en les places més bullicioses. I embriagant-me amb el teu perfum m’omplo d’aire, de flors, de caramels, d’herba fresca, d’arbres i de vida i, passejo per la ciutat amb els braços estesos com si fos un ocell o una papallona a punt d’aixecar el vol. I és aquesta sensació de llibertat la que m’omple el cap de paraules eixerides que em fan pessigolles quan tinc els ulls tancats, quan el somni encara no és profund i tot està mig callat; llavors elles, inquietes i decidides, encenen focs que et cremen per dins en mig de la nit. I és en aquest somni de foc on aprenc a trobar-te més enllà dels teus ulls.

Badalona, 27 de juliol de 2012