LA TEVA ESQUENA

Et veig arribar a la festa, amb la teva camisa negra una mica descordada i els cabells una mica despentinats; tot en una estudiada harmonia seductora. Els ulls et brillen amb la mateixa intensitat del sol i davant la teva mirada em fonc com un glaçó. La teva esquena em porta la imatge del jove de l’anunci de Dolce Gabbana (light blue). Hi ha homes que com un bon vi guanyen amb el pas del temps i tu ho saps! I és aquesta seguretat amb tu mateix la que et mostra sempre obert i decidit. Et miro i girés la teva mirada, i els nostres ulls agafen senders diferents. Sense pensar trobo la manera d’obstaculitzar el teu camí i, llavors com si fos una motxilla m’aferro amb força a la teva esquena. El teu perfum es cola per tots els meus porus de la pell, m’embriago de tu i, deixo que les paraules ballen entre tots dos. Sabia que vindries, que et veuria i això em serviria per continuar inventant-te en aquest món tan canviant. Al nostre voltant, el remor de les veus, el verd de les palmeres, les velles taules de fusta ..., et miro dinar i tallar el pa i, un fort raig de sol marca el temps d’aquesta tarda d’estiu. La teva cadira, indiferent i insolidària, em dóna l’esquena sense saber que un camí ple de paraules lliga el teu somriure i la meva benaurança per escriure’t. La tarda mostra vius colors i des de la distància amb la mirada enganxada a la teva esquena em pregunto quan de temps conservaran les meves paraules el teu perfum?

Badalona, 20 de juliol de 2012