COMPANY JOAN REVENTÓS

A MÉS CAP + COR:

Sense altre mirall que un full en blanc i un llapis, volia intentar plasmar amb sentiment un acte d'aquells que fan història i memòria en la vida del Partit Socialista de Catalunya.
Aquell diumenge, el matí, a Poble Nou va ser lluminós i encisador. El temps semblava contribuir a fer encara més desitjable a anar a l'acte del seu partit. Un sol esplèndid, va convertir un matí de gener, en una matinada vestida de groc, dibuixant un alegre espectacle: parelles passejant, persones de qualsevol edat amb somriures amples, pares mantenint l'equilibri de noves o antigues bicicletes, vells asseguts a bancs de disseny, uns rumiant, els altres llegint els diaris; tot un mosaic de colors en aquell recent estrenat mes de gener.
El motiu d'aquella cita era un acte homenatge al company Joan Reventós, un d'aquells éssers de mirada neta i honesta, un d'aquells éssers preocupats pels menys afavorits dins la societat, un d'aquells éssers...
La trobada va tenir lloc a l'Aliança de Poble Nou, un teatre antic que li va dur el record d'aquells moviments obrers associats solidàriament amb temes socials i polítics, moviments obrers que lluitaven pels seus ideals esquerrans. Un indret acollidor per un acte entranyable, on fets històrics havien deixat les seves empremtes; un espai allunyat dels nous edificis de cristall on el fred embolcalla els homes de cares inaccessibles i comportaments racionalitzats que impedeixen que la peca central del seu equipament humà formi part també de la seva viscuda escenificació.
La paraula central que es va aixecar majestuosa entorn la figura del nostre company va ser: "SENTIMENT", si ell ja ho va dir: - sense el sentiment que impulsa a les persones, el socialisme no acaba del ser del tot, i ella es va permetre afegir: - sense el sentiment la vida no acaba de ser del tot.
L'acte va començar amb la projecció d'una pel·lícula que va anar mostrant moments significatius de la seva vida, així com aparicions de familiars i amics que havien format part de la seva trajectòria personal i política. Després van intervenir els companys: Joan Clos, Raimon Obiols, Narcís Serra, Josep Montilla i Pasqual Maragall. Totes aquestes veus van portar del passat al present a l'amic, al company i al mestre recordant el seu pensament, rememorant el seu idealisme, la seva generositat política i el seu tarannà com un home ferm, tenaç, pacient, en definitiva, una columna forta que sabia creure i defensar les seves idees. Un gran home que no va tenir por de mostrar les seves emocions quan el van nomenar President del Parlament de la Generalitat, deixant sortir la sensibilitat especial de la que ell gaudia.
Un humanista convençut, que analitzava les coses a fons amb una ampla consciència solidària i justa; un home que va tenir sempre clar que estava amb els d'esquerres i amb els de baix, portant a terme una lluita bondadosa per la dignitat humana i per l'emancipació personal i social de les persones; un home que deia que no era valent però que ho superava, sabent fer front a dificultats i obstacles.
Un ésser singular que sabia que l'ésser humà és més que un cap, que necessita la lògica, doncs tenia clara la importància dels sentiments, i així ho va plasmar a la seva trajectòria poètica. Necessitava el poeta que hi ha en tots els éssers, com una mena de pont entre el polític i el místic, uns d'aquells éssers que tenia clar que tot allò que hi ha de creatiu en la persona no es podia reduir tan sols als béns materials, necessitava la veu del poeta per observar la bellesa del arbres, del seu jardí, del cel i d'una rosa.
Quan l'acte va finalitzar, tothom es va anar aixecant. La gent va començar a posar-se els abrics, i ella va pensar que eren aquestes trobades les que com a socialistes ens permetien continuar dialogant amb les estrelles, i creient que els ideals poden convertir-se en realitat.