MANIOBRES

Les teves maniobres deus mantenir-les sempre en secret per no permetrà conèixer al contrari com actuaràs en cada moment.
Actua quan hi siguin desprevinguts i fes el teu moviment quan no l'esperin.

Criteris per maniobrar:

1.- La planificació, 2.- La formació, 3.- La sorpresa,
4.- La divisió 5.- La fatiga, 6.- La humilitat,
7.- La bilis, 8.- La satisfacció, 9.- L'engany III
10.- L'engany II, 11.- L'engany, 12.- Les 7 condicions,
13.- Conèixer es vèncer, 14.- La disciplina, 15.- El comandament,
16.- El terreny, 17.- El temps, 18.- El sender
19.- Els cincs elements (sender, temps, terreny, comandament i disciplina).
20.- Acció militar.

Utilitza l'engany per confondre'ls i després espera a que caiguin en el desordre per vèncer amb més facilitat. Comandar és més un art que una ciència.

El líder compleix un paper similar al de l'artista davant la tela d'un quadre. Cada tela en blanc, com tal, no significa res. Només l'artista és capaç de convertir aquesta senzilla tela en una obra de gran mestria. Si bé la seva educació l'ha portat a adquirir diferents tècniques, que inclòs el poden matricular en diversos estils o moviments, al final cadascú dels seus quadres es torna únic i irrepetible. Si a aquest segell únic i personal se'l afegeix un toc d'originalitat i genialitat, l'artista és capaç de transcendir les fronteres de la seva cultura, per originar així nous compromisos o moviments que posteriorment ell també abanderarà.
No hi ha maniobra perfecta sense un líder capaç no tan sols de maquinar-la d'acord amb les circumstàncies, sinó també d'aconseguir els objectius preestablerts. Darrera de tota gran maniobra hi ha un gran líder, sense el qual la maniobra no podria existir o almenys portar-se a terme. El líder deu poder transgredir els límits del seu propi univers i les lleis d'aquest, d'una manera tal que aconsegueixi arrossegar a la majoria dels que li envolten a fer ho mateix.
Aristóteles diu: “Manar i ser manat pertany a les coses no només necessàries sinó profitoses, i també en certes coses, i directament des del seu origen uns éssers es destinen a ser manats altres a manar.” Si aquest argument reflexa les desigualtats d'una època on l'esclavitud era permesa, és reafirmat per Einstein en un context diferent quan diu: “Sé, que per aconseguir qualsevol objectiu és necessari algú que pensi i disposi. Un responsable.”

Liderar significa llavors la capacitat d'aglutinar les persones al voltant d'un objectiu determinat i ser capaç de què l'esforç comunal permetrà aconseguir aquest objectiu. Per aconseguir l'èxit el líder deu desenvolupar-se en dos grans plans: el psicològic i el visionari. En l'aspecte personal d'aquest, es deuen trobar els més profunds valors de la cultura en la qual es desenvolupa.

El líder deu ser capaç de convertir-se en exemple, de tal manera que l'autoritat moral guanyada el permetrà el suport popular, és la legitimació del seu poder. En el segon pla, el conductor deu ser un visionari capaç de transcendir el present per veure a la seva gent projectada en el futur. És aquesta capacitat prospectiva la que li permetrà a aquest la definició d'objectius i com aconseguir-los. Si concedeixen en el líder la legitimació de la seva gent i la capacitat visionària s'obtindrà “El Líder Transgressor”, o aquella persona capaç de marcar nous rumbs als seus seguidors no necessàriament en el torrent regular de la seva cultura.

“Un negoci és el reflex de la persona que ho porta.”

Amb tot i que podria considerar-se com obvi el fet de què el líder deu estar emmarcat per una gran capacitat mental, les responsabilitats que recauen damunt d'ell li obliguen a ser posseïdor d'una intel·ligència superior que limita amb la genialitat. A aquesta intel·ligència que posseeix una gran dosis d'astúcia i intuïció, els teòrics no dubten en anomenar-la coup d'oiel o genialitat creativa.

El líder, en el fons, és un incomprès ja que el seu pensament pot escapar a les possibilitats dels seus contemporanis. Per aconseguir aquesta genialitat creativa, l'experiència no és suficient. El líder deu conjugar una sèrie de qualitats addicionals. La capacitat analítica deu conviure amb la sintètica. Si bé l'analítica conforma aquest element del pensament complex, en la capacitat sintètica es conjuguen la intuïció i l'astúcia que són quasi innates i molt difícils de desenvolupar. La intuïció deu permetrà al líder veure coses on la resta de mortals no veu res. En altres paraules, és aquest olfacte irracional el que li permet a alguns identificar possibilitats en les situacions que aparentment no les ofereixen. L'astúcia, en canvi, és aquesta qualitat la que permet al líder la selecció dels objectius operatius assolir.

El líder s'enfronta sempre a la possibilitat de creuar una muntanya de vall a vall per sobra o envoltant-la. Si bé el primer camí és el més curt pot ser el més inhòspit í extenuant.

“El general amb èxit no és
qui curosament
implementa els plans originals
(com argumenta Sun Tzu),
més bé és qui intuïtivament ‘llegeix’
el caos en el camp de batalla ho suficientment bé
per a prendre avantatge
de les oportunitats al front.”

HANDEL