LA FINESTRA

És de nit, la lluna em persegueix, tanco la finestra però la seva llum es cola i m'atrapa. Escric en horitzontal, amb lletra fina, cal·ligrafia llegible. L'estela suau del llapis va deixant paraules enllaçades, vocables vius com ànimes alienades, expressions gramaticals de tota mena, encerts ortogràfics i un harmònic concert accentual. El full es va omplint de fades blaves: invencions, històries, poemes, contes... que fa la nit?, que fa la lluna? com és possible que hagi arribat fins aquí?, "amant", perquè qui ama crea i qui ama és etern. Deixant en llibertat les meves paraules, la meva imaginació, els meus somnis, aquestes vides fantàstiques que tots duen al nostre interior, deixant que parlin totes les meves veus.
La nit i la lluna s'han aliat i escric. Escriure és ballar en aquest full, deixar que les paraules dansin silenciosament, i sentir que la paraula em fa més humana.