RECORD DE BOIRA

Una ciutat, la boira i un record malenconiós que se'm va estenent per dins. El somriure, la mirada, la veu ... totes aquestes coses que em van fent, que van dibuixant els fils de la teva imatge a la meva memòria, que van arribant reservadament als meus ulls, a la meva boca, als meus llavis, omplint-me de nostàlgia, de cafès dolços, de llunes plenes i blaves, enganxades a un cel estelat, del teu nom, del nom que no existeix, que no pot existir, d'allò que penso i d'allò que em manca, de tot això que tinc per dins, que em recorre i em dóna la impressió que t'emporta i et porta, deixant cercles d'anells a la meva imaginació.

Comentaris