PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

23 de gener 2006

NIT EN LA CIUTAT


Mentre escolto música sorgeixen de les ombres els seus obscurs ulls, i em deixo seduir. Miro per la finestra i apareixen les paraules de la nit. Nit en la ciutat, la lluna em proposa escriure paraules alades, paraules que alcin el vol i viatgen al teu encontre. Lluna somniadora, idealista, lladre de somnis estranys.

- Vols una paraula?, et pregunto mirant-te als teus ulls. Tu m'inspires. Obres els llavis amb expressió de felicitat. – Hi haurà paraules al mar?, et pregunto. A on aniran, qui les escriurà?. - Ens guia algú o estem sols?, et torno a preguntar. Tens els ulls migs tancats. Restes callat, en silenci. Només la teva racionalitat et deu murmurar. L'obscuritat de la nit dilata les preguntes, les torna inaccessibles. Només torno a respirar quan apareix el tènue resplendor de l'alba, quan el somni de nit s'ha esvaït.

Nit en la gran ciutat, llum quimèrica de pensaments estimats.

Mentre escric aquestes paraules, una ràfega de vent tanca la finestra. Colpeja fort tancant un munt de pensaments alats. El vent segresta del full les paraules de la nit, les paraules dels silencis, les paraules dels teus ulls. Nit en la ciutat.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas