NIT EN LA CIUTAT

Mentre escolto música sorgeixen de les ombres els seus obscurs ulls, i em deixo seduir. Miro per la finestra i apareixen les paraules de la nit. Nit en la ciutat, la lluna em proposa escriure paraules alades, paraules que alcin el vol i viatgen al teu encontre. Lluna somniadora, idealista, lladre de somnis estranys.

- Vols una paraula?, et pregunto mirant-te als teus ulls. Tu m'inspires. Obres els llavis amb expressió de felicitat. – Hi haurà paraules al mar?, et pregunto. A on aniran, qui les escriurà?. - Ens guia algú o estem sols?, et torno a preguntar. Tens els ulls migs tancats. Restes callat, en silenci. Només la teva racionalitat et deu murmurar. L'obscuritat de la nit dilata les preguntes, les torna inaccessibles. Només torno a respirar quan apareix el tènue resplendor de l'alba, quan el somni de nit s'ha esvaït.

Nit en la gran ciutat, llum quimèrica de pensaments estimats.

Mentre escric aquestes paraules, una ràfega de vent tanca la finestra. Colpeja fort tancant un munt de pensaments alats. El vent segresta del full les paraules de la nit, les paraules dels silencis, les paraules dels teus ulls. Nit en la ciutat.