LA PLATJA

Per contrarestar un dia de pluja:

" No era una fugida, era la permanència en aquell moment, que l'atrapava i l'envoltava en un present del què no volia fugir. Podia fugir cap al passat, bolcar-se cap el futur, però aquell present reclamava la seva atenció. Aquell instant es reduïa a la visió d'un mar blau, agitat per onades que venien i marxaven, pel so d'un tren que passava de llarg - com la vida -, de les rialles dels nens, de les converses dels adults i d'alguns fets més que decoraven el paisatge que l'embolcallava. El sol es filtrava per la seva pell, les gotes d'aigua lliscadisses deixaven notar una fredor momentània. Intimava amb la visió del mar, aquell dimarts al matí, en una sensació, que mentre durava li resultava excitant. Es deixava dibuixar en un possible món ple de històries daurades, ardents i passatgeres, treien tot el suc que podia a les seves sensacions".