SENTIMENT

Què és el socialisme?
Joan Reventós

Hi ha un fil conductor del socialisme democràtic que ha travessat i ha sobreviscut les vicissituds històriques del Segle XX: es tracta del seu substrat humanista.
Gràcies a aquest substrat, el socialisme democràtic ha resistit els cants de sirena de la utopia totalitària del comunisme i ha evitat presentar-se com una concepció del món tancada. Ha combatut la idea de la submissió de l'individu a les grans estructures classistes, partidistes o estatals, i la concepció determinista de la història en què es basava.
Per contra, el socialisme democràtic ha assumit que la història no pot explicar-se tan sols per l'economia i la tecnologia. Els homes i les dones, amb les seves passions i els seus interessos i les seves circumstàncies històriques, amb una part d'atzar i una altra de necessitat, també fan avançar la història. Una història que, en darrera instància, és la història de la llibertat.
El socialisme humanista ha volgut ser, és i vol seguir sent un combat generós per la dignitat humana i per l'emancipació personal i social, fonamental en una radical motivació ètica i en un sentiment de responsabilitat vers la col·lectivitat, i convençut, a més, que tant sols pot avançar en aquest combat amb les armes de la cultura i l'educació.
El socialisme, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa a les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla.