Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia.
Aroma és menta, aroma és amistat.
LA ROSA BLAVA
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
“L'home silenciós es treu les ulleres. Els ulls es detenen, fixant la mirada en un punt fix, per fi, ha vist la rosa blava.”
Comentaris