DIAGNOSTIC

Feia temps que Andrés no es trobava bé: li costava dormir per les nits, sovint el cap li feia mal, no tenia ganes de menjar, de tant en tant el cor li feia punxades però sobretot el pitjor era el seu estat d'allunyament envers la seva vida quotidiana. Davant aquella situació Andrés va decidir que ho millor seria visitar a un metge.
Va anar al metge, un càlid dia del mes de setembre. Un home afable i senzill, recomanat per la seva llarga acreditada experiència el va visitar; li va fer tot un seguit de preguntes i després d'un temps substancial, amb to seriós i cordial, li va notificar el diagnòstic, amb el previ avís que si no el convencia sempre podia recórrer a l'opinió d'altres professionals; Andrés patia una malaltia mental transitòria, no era gens greu doncs es curava amb el temps, però s'havia de tractar no fos el cas que la malaltia s'anés estenent.
Andrés es va quedar sorprès doncs no entenia exactament que volia dir allò d'una malaltia transitòria, quina malaltia era aquesta?, i tant que aniria a consultar altres opinions, però de totes formes volia saber com es podria curar o almenys millorar el seu estat apàtic, i quina medicació li receptaria per la seva recuperació. El metge li va respondre el següent:
- El temps és el principal aliat per la seva malaltia, però també que vostè sigui sincer amb si mateix. Andrés es va estranyar amb aquelles recomanacions, sense dubte aquell metge no el convencia pas, "sincer"?.
- Quan s'aixequi al matí, obri la finestra miri al cel i respiri lentament.
- Prengui sucs de taronja, mengi molta fruita.
- Banyi's amb aigua freda al mati per tonificar el seu cos, i banyi's amb aigua calenta a la nit per relaxar-se, i deixi que les gotes de felicitat rellisquin per la seva pell.
- Rigui durant la jornada laboral no deixi que el pes de les responsabilitats esborri el somriure dels seus llavis.
- Llegeixi, escolti música, balli, pinti, faci esports... JUGUI
- Estimi, estimi profundament tot allò que li envolta, i tot allò que fa. Pensi en la força de l'amor sense plecs en el temps, de l'eternitat sense edat de l'ànima. De l'amor profund, si aquest sentiment que no necessita de fets per nodrir-se per què el mateix és l'aliment.
Andrés, amic, rumiï tot això, i vostè millorarà ràpid, no oblidi cada dia en acaronar una mica la seva ànima des dels ulls.
Un Andrés perplex i perdut, li va preguntar el nom d'aquella pastilla que portava tots aquells components. El metge se'l va mirar amb semblant assossegat i li va respondre "Amor" però no el trobarà a les farmàcies.